Aquesta web utilitza cookies perquè puguem oferir-te la millor experiència d'usuari possible. La informació de les cookies s'emmagatzema en el teu navegador i realitza funcions com ara reconéixer-te quan tornes a la nostra web o ajudar el nostre equip a comprendre quines seccions de la web trobes més interessants i útils.
L'ALMOINA
En 1960, l’enderrocament de l’àmplia poma de 2.500 m2 de l’antiga Almoina, al nucli monumental de València, sobre el qual inicialment s’anava a construir l’ampliació de la Basílica de la Verge, va posar al descobert un ampli jaciment arqueològic que ha resultat ser de gran transcendència per a la ciutat i un inestimable exemple urbanístic de l’evolució i estratificació de les ciutats europees fundades per Roma, des del seu origen fins als nostres dies.
El seu avançat plantejament museístic, al costat de la qualitat i la poètica de la intervenció arquitectònica, constitueix una excel·lent mostra de museística actual i una interessant referència per a actuacions futures.
La troballa de major rellevància per a la ciutat de València ha sigut el descobriment del punt exacte de l’origen de la seua fundació el 138 a. de C.: l’encreuament del Card màximus (eix Nord–Sud), amb el Decumanus màximus (eix Est–Oest), establit segons els cànons romans per a la fundació de noves ciutats i centre del traçat urbanístic, en forma de reticle, de la ciutat. Al costat d’ell, el pou del ritu de fundació de la nova ciutat, amb les restes dels animals sacrificats pels àugurs i trossos de vaixella de l’àgape cerimonial.
València és quasi l’única ciutat europea amb el seu origen fundacional romà accessible.
Entre la resta de troballes n’hi ha també de notable interés, com el de les termes romanes descobertes, les més antigues d’Espanya i del Mediterrani Occidental; el Card màximus, que ha resultat ser la Via Augusta; o l’absis de la capella de Sant Vicent Màrtir, punt de peregrinació votiva medieval europea, entre altres.
Al descobriment inicial i des de 1985 han seguit 20 anys de treballs arqueològics ininterromputs, amb programes d’excavacions sistemàtiques, que han donat lloc a rigorosos estudis i nombroses publicacions.
Donada la significació i rellevància del descobriment, l’objectiu d’acostar al ciutadà la memòria històrica de les diferents Valències, una sobre una altra, que es troben estratificades a l’Almoina, com a part determinant de la memòria col·lectiva de la ciutat i de la seua pròpia cultura, ha constituït un deure ineludible i un esforç tan complex com exemplar:
Primer, a nivell arqueològic, establint les prioritats de selecció i conservació dels elements museitzables enfront dels quals els sepultaven. Després, la complexa classificació, datació, reconstrucció i restauració de les diferents maçoneries i elements del jaciment.
Segon, a nivell museològic, l’establiment del recorregut físic al compàs del guió cronològic de la Valentia inicial a través dels segles; la creació d’un important i complex muntatge expositiu i de comunicació rigorosa dels continguts, amb gran suport de mitjans interactius i audiovisuals i nombroses maquetes i reproduccions, realitzats per a una correcta i amena comprensió d’unes ruïnes difícilment llegibles per la seua condició fragmentada.
Finalment, l’originalitat, l’adequació, la transparència i la poètica de la solució arquitectònica adoptada. Una plaça–museu que permet la visió directa del jaciment subterrani des del carrer a través de l’estany d’aigua, metàfora de la memòria de les ciutats submergides del passat. Una arquitectura que desapareix perquè el jaciment dialogue amb la ciutat actual. La creació d’una plaça viva i habitada. Una solució tècnicament complexa, que utilitza, entre altres recursos, passarel·les de cristall per a caminar sobre les restes arqueològiques i una delicada fonamentació dels pilars de la plaça sobre rams de micropilotis per a respectar al màxim el jaciment.
En suma, una experiència envolupant i enriquidora, a un espai de gran qualitat guanyat per a la ciutat, amb caràcter de referència per a actuacions similars en l’àmbit del patrimoni cultural i museístic europeu.
UNA PLAÇA PÚBLICA AMB “FINESTRES” A LA HISTÒRIA
La solució arquitectònica a aquestes premisses ha sigut la de construir una plaça parcialment transparent sobre les ruïnes, per a fer-les visibles als vianants i fàcilment accessibles des de dos pavellons laterals acristalados.
L’estructura arquitectònica que embolica el conjunt arqueològic –la plaça i els pavellons envidrats–, estableix una decidida aposta per la transparència i la permeabilitat entre l’interior i l’exterior.
Part del sòl de la plaça està envidrat i cobert d’aigua, a manera d’estany, per a permetre la visió de les ruïnes des de l’exterior.
Aquesta opció arquitectònica permet al passejant un contacte directe amb les ruïnes, que s’incorporen així al paisatge urbà i estableix amb l’entorn un diàleg entre les ciutats antigues i la ciutat actual.
A la plaça, la transparència cap a les restes es materialitza en una làmina d’aigua sobre les termes romanes de l’època republicana, i la traça reticular del seu paviment segueix l’orientació Nord-Sud / Est-Oest de les vies romanes originals, alineades a partir de l’encreuament del Card i el Decumanus màxims i descoberts al jaciment.
La distància entre traces del reticle que forma el paviment ha sigut presa de la separació entre columnes del fòrum romà imperial descobert.
La utilització unitària del material emprat en ella, la pedra calcària, adequant les seues textures als monuments veïns, estableix línies de continuïtat amb l’entorn i la seua història.
La plaça es fundeix amb el seu entorn i ofereix al passejant finestres per a la contemplació de les ciutats submergides del passat, recessos per al gaudiment de l’Almudí veí, perspectives per a la comprensió de la Catedral i la basílica confrontants i espais per a l’art.
L’Almoina, configurada com un conjunt de museu-plaça, és un espai museístic obert i viu, superant així el concepte tradicional d'”espai encaixat” o “guetto arqueològic” i integrat plenament a la ciutat i la vida quotidiana dels seus habitants.
PROJECTE MUSEOLÒGIC
La funció principal del Centre Arqueològic de l’Almoina consisteix en ser un centre de referència i Interpretació de la ciutat, no solament del passat sinó també de la del present, de tal forma que brinde al ciutadà o al visitant tots els mitjans necessaris per a iniciar-se en el seu coneixement o per a aprofundir en aspectes específics. També pretén ser el punt d’arrencada per a realitzar itineraris urbans.